Josep Coll ens fa una excel·lent resenya del Festival de Cannes
No era de les pel·lícules favorites. De fet, ocupava el lloc 36 en el rànquing de les votacions de la crítica i el desè de la secció oficial per la crítica internacional. Però la pel·lícula sueca The Square dirigida per Ruben Östlund s’ha emportat la Palma d’Or en la setantena edició del Festival de Cinema de Cannes. Una pel·lícula que defineix perfectament el que és el nou cinema d’autor europeu despersonalitzat. El film d’Östlund és un drama que explica la història de Christian, un mànager d’un museu d’art contemporani que s’encarrega d’una exhibició anomenada “The Square”, on hi ha una instal·lació que fomenta valors humans i altruistes. Christian contractarà a una agència de relacions públiques per fer publicitat de l’exposició i això acabarà provocant un malestar al públic. La pel·lícula és una sàtira sobre la correcció política i acaba sent una crítica a l’art contemporani i l’estètica racional.
Per altra banda, el Gran Premi del Jurat ha estat per 120 battements par minute un drama francès que ens situa a la dècada dels anys noranta i que tracta sobre el tema de l’homosexualitat i la Sida, quan un grup de joves activistes voldrà generar consciència sobre la Sida. Potser les més de dues hores de pel·lícula es poden fer una mica llargues, però en general el film dirigit per Robin Campillo és notable perquè humanitza una tragèdia històrica amb elegància i agudesa. És molt probable que França elegeixi aquesta pel·lícula perquè representi al país en la pròxima edició dels Oscar.
La pel·lícula Your Were Never Really Here de la britànica Lynne Ramsay s’ha emportat dos premis. El de millor intèrpret masculí per Joaquin Phoenix que torna a fer una gran interpretació d’un pertorbat solitari. Dins la categoria d’interpretacions masculines també cal destacar la notable interpretació de Robert Pattinson a Good Time. La pel·lícula de Ramsay també s’ha fet amb el premi de millor guió tot i que aquest va ser compartit amb els grecs Yorgos Lanthimos, Efthymis Filippou que després d’estar nominats en la passada edició dels Oscar s’han convertit en uns guionistes de referència. Aquest cop captiven amb un potent thriller psicològic amb cada diàleg de The Killing of a Sacred Deer. Per altra banda, el premi a millor actriu ha estat per Diane Kruger, que fa una interpretació molt contundent a In the Fade.
El premi a millor direcció se l’ha emportat Sofia Coppola per The Beguiled. Coppola posa molt d’èmfasi en les relacions entre dones en aquesta pel·lícula i ho fa amb una molt bona posada en escena i una elegància encisadora com és costum en aquesta directora. Potser a la pel·lícula se li podia demanar més contundència durant la primera part, ja que hi ha massa presentació de la trama i els personatges. En canvi, la segona part canvia radicalment de sentit i es transforma en un film molt contundent, amb una brillant Nicole Kidman. A l’actriu australiana se la va premiar amb el guardó de setantè aniversari del Festival.
Pel que fa al Festival en general no ha estat una de les millors edicions. Han faltat pel·lícules amb un missatge més contundent i s’ha premiat, més o menys, a les pel·lícules que han destacat més. Llevat al premi a millor film, on ha saltat la sorpresa. Potser d’una de les cintes que s’esperava més era Wonderstruck, la nova pel·lícula de Todd Haynes que fa dos anys va brillar ja a Cannes amb Carol però se li va privar de la Palma d’Or. Wonderstruck no té un missatge tan potent com el de Carol, però Haynes recrea a la perfecció la Nova York de la dècada de 1920 i la dècada de 1970, la ciutat somiada i la ciutat construïda.
Haurem d’esperar fins a la tardor per veure aquestes pel·lícules a la cartellera espanyola. Encara no hi ha data d’estrena de cap d’elles. Només se sap que The Beguiled de Sofia Coppola i protagonitzada per Collin Farell i Nicole Kidmen s’estrenarà a mitjans d’agost. Les altres és una incògnita encara, però serà cap a la tardor o durant el primer terç del 2018.