Zama

Les vacances i el mar semblen un binomi inseparable. Però la platja no és sempre un lloc d’esbarjo. Per moltes persones és l’inici —o el final— d’un viatge tristament decisiu. No és el cas de l’Oliver, un nen que, jugant amb la sorra a Mallorca, es troba alguna cosa…

Bee or Not Be

Les abelles, part essencial de l’ecosistema, es troben greument amenaçades. Les Balears no són una excepció, i aquesta pel·lícula ens ho recorda explicant-ne la importància, varietat d’espècies i impacte en l’entorn. Un documental necessari i de proximitat.

Oro rojo

La dolçor de les maduixes que mengem sol ser inversament proporcional a l’amargor de les treballadores que les recullen, temporeres invisibles que pateixen un doble abús: laboral i de gènere. Així ho retrata aquest punyent documental dibuixat de la menorquina Carme Gomila.

Yo, Diablo

Joey serveix copes a una comunitat d’hedonistes en un petit paradís mediterrani. No està clar si el seu comportament excessiu es deu al fet que l’estiu arriba a la seva fi o més aviat perquè és la fi dels seus estius vitals. Una proposta tan sofisticada com obscurament onírica.

Otamaniki

L’art no té fronteres, ni geogràfiques ni materials. Qualsevol objecte pot ser un instrument musical i qualsevol música un llenguatge universal. Això ho sap bé Juanjo Montserrat, artista que va triomfar a la televisió gràcies a un soci singular. Una joia en pla seqüència del director d’Ulisses.

Diari d’un operador cinematogràfic

La història del cinema a Menorca té noms i cognoms. Un dels més destacats és el de Tiago Florit, operador cinematogràfic que durant anys va il·luminar el Teatre Principal de Maó i, també, l’obscur present d’un país segrestat. Un preciós documental animat. 

S’altra banda

Què hi ha a l’altra banda de la badia de Fornells? Pepe el Malo és una llegenda urbana o va existir de veritat? Aquest documental no intenta posar llum a la foscor; més aviat juga hàbilment amb les ambigüitats d’un personatge que forma part de l’imaginari menorquí.

Demà ho deixem

Un noi arriba a casa després d’uns dies fora. L’espera per sopar el seu company. De sobte, la conversa entre tots dos es tensa per un fet… sense importància? Un curt lúcid i concís protagonitzat per Lluís Marquès sobre models de parella i barreres emocionals.

Un parell de cançons després

El nou curt de Jaume Carrió ens parla de la intervenció artística en l’entorn i de les sinergies entre disciplines creatives. Un documental amb esperit de ficció ple de troballes visuals —com un gran mural entre parets grises— i sonores —com un concert amb el mar de fons—.