‘ROMA’, D’ALFONSO CUARÓN, FA HISTÒRIA A VENÈCIA

Roma, del director mexicà guanyador d’Oscar Alfonso Cuarón, va fer història al ser la primera pel·lícula d’una plataforma streaming, en aquest cas Netflix, que guanya en un Festival de tant prestigi com el de Venècia, en la seva 75ena edició.

La cinta de Cuarón ja va ser molt ben rebuda per part de la crítica en la seva estrena i tot apuntava que el jurat de Venècia, liderat pel mexicà Guillermo del Toro, elegiria Roma com a la millor obra del festival, i així va ser, es va emportar el Lleó d’Or. Els crítics destaquen de Roma que és el retrat més íntim del director mexicà, acostumat a dirigir obres de ficció com Harry Potter and the Prisioner of Azkaban (2004) o Gravity (2013). Amb aquesta nova pel·lícula, Alfonso Cuarón es consagra com a director també capaç de contar-nos històries molt íntimes, en aquest cas un drama familiar que ens situa a un barri de Mèxic en els anys setanta. La pel·lícula, a més, té la peculiaritat de ser en blanc i negre, i cada pla transmet una gran bellesa.

Molts dels experts ja situen a Roma com una  de les grans favorites de cara als Oscar, però la cinta de Cuarón té alguns inconvenients per fer-se amb l’estatueta daurada en la pròxima edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood. El primer, és que és una pel·lícula distribuïda per una plataforma streaming i no es passarà a les sales de cinema, tot i que Netflix està estudiant fer algunes projeccions a algunes sales. A la plataforma s’estrenarà el 14 de desembre. I, el segon, que seria la primera pel·lícula de la història que guanya el premi més important de la indústria del cinema sense ser anglesa la seva versió original.

A part de Roma, l’altra gran triomfadora del Festival de Venècia d’aquest any va ser The Favourite dirigida pel grec Yorgos Lanthimos, que es va fer amb el gran premi del jurat i el premi a la millor actriu per Olivia Colman. De fet, les interpretacions són un dels punts forts d’aquesta pel·lícula, una comèdia dramàtica que ens situa a inicis del segle XVIII. A part de l’actuació de Colman, també podem veure a dues altres brillents actrius com Emma Stone i Rachel Wiesz. The Favourite és una pel·lícula peculiar amb certs tocs de comèdia.

El premi a millor direcció va ser pel francès Jacques Audiard per The Sisters Brothers un western que ens situa durant el segle XIX en plena febre de l’or. Parlant de westerns, The Ballad of Buster Scruggs va guanyar el premi al millor guió. La pel·lícula dels germans Coen, és una mena de comèdia negra feta per episodis i que s’estrenarà a Netflix a mitjans de novembre. Per últim, Willem Dafoe va guanyar el premi a la millor interpretació masculina. Dafoe es posa a la pell del cèlebre pintor Vincent van Gogh a At Eternity’s Gate, una pel·lícula que no ha despertat gran interès per part de la crítica, però sí que ho ha fet la sensible i terna interpretació de l’actor nord-americà.

Venècia va tenir l’honor l’any passat d’entregar el Lleó d’Or a la pel·lícula que mig any després va aconseguir l’Oscar a la millor pel·lícula, The Shape of Water. Ara veurem si aquest any hi torna a haver aquesta coincidència. 

Palmarès complet 75ena edició del Festival de Cinema de Venècia:

 

Millor pel·lícula: Roma de Alfonso Cuarón

Gran premi del Jurat: The Favourite de Yorgos Lanthimos

Millor direcció: Jacques Audiard per The Sisters Brothers

Millor actor: Willem Dafoe per At Eternity’s Gate

Millor actriu: Olivia Coleman per The Favourite

Millor guió: The Ballard of Buster Scruggs dels germans Coen

 

Josep Coll