Estiu 1993 va ser la pel·lícula vencedora de la desena gala dels Premis Gaudí. La pel·lícula que va clausurar la segona edició del Festival de Cinema de Menorca es va emportar 5 premis, dels 14 als quals optava. Estiu 1993 es va fer amb els premis més importants, el de millor pel·lícula, el de millor direcció per Carla Simón que s’estrenava en aquest àmbit i el de millor guió. No podia ser d’una altra manera, la pel·lícula que va elegir l’acadèmia espanyola per representar l’estat als Oscar era la gran favorita. El film de Simón és un retrat íntim i biogràfic de la mateixa directora que decideix compartir amb tots nosaltres amb molt de sentiment i des de la mirada innocent d’una filleta, Frida. Una pel·lícula en la que es respira emoció, nostàlgia, tristesa i esperança i que no deixarà a ningú indiferent.
Estiu 1993 també es va emportar el premi a la millor fotografia i a la millor actriu secundària, per Bruna Cosí, que està en un nivell interpretatiu molt alt i fa una actuació amb molts matisos.
Si la pel·lícula de Carla Simón va ser la gran triomfadora de la nit, la cinta amb més premis va ser Incerta Glòria, que ens situa en plena Guerra Civil espanyola quan un jove oficial republicà és destinat al Front d’Aragó, en un lloc temporalment inactiu.
Incerta Glòria va fer imposar el seu potencial i va dominar les categories tècniques. La pel·lícula dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga, era la pel·lícula més nominada, amb 16 candidatures, i es va emportar 8 premis: vestuari, maquillatge i perruqueria, fotografia, efectes visuals, so i direcció de producció. Però el més important va ser el de millor actriu principal per Núria Prims que està d’allò més elegant i convincent. Una actuació amb un personatge que estimes i odies a la vegada. El més destacat del seu discurs és que va dedicar al premi als “seus amors de Menorca”.
No va ser l’únic premi interpretatiu pel film de Villaronga. Oriol Pla es va emportar el premi a millor actor secundari. El jove actor de 24 anys fa una interpretació amb molt de nervi i on ens demostra fer el seu paper més madur de la seva carrera, amb molts matisos. Sense dubte, Pla és un actor amb una gran projecció.
Els altres dos premis tècnics van quedar repartits, com hem dit, a millor fotografia per Estiu 1993, i millor direcció artística per La Librería. La pel·lícula dirigida per Isabel Coixet també es va emportar el premi a la millor banda sonora.
Per primera vegada es va entregar el premi del públic i va ser per La Llamada que podríem catalogar com el fenomen juvenil de la temporada, una comèdia fresca dirigida per Javi Calvo i Javier Ambrossi. Aquesta pel·lícula també estava nominada a la millor pel·lícula no catalana, però el premi va ser per Tierra Firme, una comèdia dramàtica que ens fa reflexionar com una persona vol formar una família d’una forma molt delicada.
Tierra Firme va guanyar un altre premi molt important, el de millor actor principal que va guanyar David Verdaguer, que fa una actuació molt contundent al costat d’Oona Chaplin i Natalia Tena.
The Red Turtle, la pel·lícula que es va projectar el passat estiu a Líthica en la segona edició del Festival de Cinema de Menorca, estava nominada a millor pel·lícula europea. El premi però, va ser Dunkirk (Regne Unit), tot i que Toni Erdmann havia guanyat fins ara en la majoria dels premis europeus. La pel·lícula dirigida per Christopher Nolan, que ha aconseguit 8 nominacions als Premis Oscar, és un autèntic exercici cinematogràfic on Nolan barreja tres línies d’acció per explicar-nos com milers de soldats britànics van ser alliberats de la platja de Dunkerque. Unes línies d’acció que l’espectador va descobrint al seu ritme i on la banda sonora de Hans Zimmer, que funciona com un tic-tac de rellotge, juga un paper fonamental.
Altres pemis van ser el de millor pel·ícula d’animació, que va ser per Tadeo Jones: El Secreto del Rey Midas; el de millor curtmetratge, per Los Desheredados; el de millor documental, per La Chana; i el de millor pel·lícula per televisió, que es va emportar La Llum d’Elna.
Josep Coll