#SomDones és l’espai professional obert a tots per reflexionar i actuar sobre el rol de les dones al cinema i la tecnologia.
Tindrà lloc el dia dijous 20 de Juliol a les 10 hores al Restaurant del Club Nàutic de Ciutadella. Vos podeu inscriure en aquest enllac
Molta gent coneix a les dones que s’han convertit en grans actrius de cinema com Natalie Portman, Mery Streep o Maggie Smith, inclús han sentit a parlar de les difuntes Ingrid Bergman o Bette Davis, però a l’hora de parlar de dones directores, guionistes o muntadores ja no ens venen tants noms al cap. És curiós, ja que si parlem de Charles Chaplin, Alfred Hitchcock, Woody Allen o Steven Spilberg, molta gent sap qui són, però en canvi si mencionem a Sofia Coppola, Kathryn Bigelow o Alice Guy, molta gent no n’ha sentit a parlar mai, i és que en el món del cinema, la dona també ha estat menyspreada, tot i que avui dia s’està normalitzant, una mica aquesta situació. Recentment, Coppola va guanyar el premi a la millor direcció en el Festival de Cannes per la pel·lícula The Beguiled.
En primer lloc parlarem de les muntadores. Aquesta feina, abans de la primera meitat del segle XX, era equiparable amb la feina de costurera, per tant, era una feina habitualment de dona. Més endavant, la dona muntadora va passar a treballar per un o dos directors de cinema, tot i que els seus noms no apareixia en els títols de crèdit. Aquesta mateixa tendència es va seguir conservant a partir dels anys setanta i cineastes com Geroge Lucas, Francis F. Coppola o Martin Scorsese seguien confiant amb una dona per muntar les pel·lícules. De fet, es parla que la pel·lícula Jaw (1975) es va salvar gràcies a la muntadora Verna Fields. L’Acadèmia de Hollywood ho va saber valorar entregant l’Oscar al millor muntatge a Fields i deixant sense nominació al director Steven Spielberg, qui no havia sabut com introduir el tauró i, en canvi, la muntadora ho va voler deixar en suspens, amb aquells plans subaquàtics per crear intriga i no ensenyar-nos el tauró fins al final.
També cal fer menció a les dones guionistes. S’ha de dir que en els primers anys del segle XX hi havia dones que es dedicaven a fer guions i treballaven per altres dones directores. Malgrat aquest èxit en els primers anys, a partir de la dècada dels trenta el paper de la dona guionista va caure molt avall. Dins aquest apartat és d’especial menció el nom d’Alma Reville, que va ser l’esposa d’Alfred Hitchcock i el va ajudar en l’escriptura de guions i altres aspectes.
Pel que fa a les dones directores, segurament són les que es coneixen més avui dia (exceptuant les actrius), tot i que no ha estat sempre així, ja que les dones van caure a l’oblit durant dècades quan es va consolidar el sistema d’estudis de Hollywood. Tot i així algunes dones van seguir gravant en gèneres documentals i experimentals.
Sobretot els premis cinematogràfics han ajudat a infravalorar el paper de la dona en el cinema. En els Oscar només una dona ha aconseguit guanyar el premi a la millor direcció en les vuitanta-nou edicions que portem. Va ser Kathryn Bigelow que va guanyar aquest premi el 2009 per The Hurt Lucker. De totes maneres, és estrany veure una dona nominada en les categories de direcció, guió, banda sonora o en els aspectes més tècnics. Només en les categories de maquillatge i perruqueria o disseny de vestuari podem veure a una dona fer-se amb el premi. I és que aquesta feina és tradicional que sigui feta per una dona
Per això, des del FESTIVAL DE CINEMA DE MENORCA volem donar importància al paper de la dona en el cinema i per aquest motiu oferim pel·lícules dirigides i protagonitzades per personatges femenins. Cinc dels llargmetratges que oferirem al llarg del Festival estan dirigits per una dona. És el cas de María (y los demás) (Nely Reguera), Los Casos de Victoria (Justine Triet), Mala Junta (Claudia Huaiquimilla), Estiu 1993 (Carla Simón) i el documental Caballo Ganador (Louise Osmond).
A més, dijous 20 de juliol tindrem tres col·loquis diferents on diferents professionals món del cinema ens explicaran la seva visió sobre el setè art i la dona. En la primera xerrada Laia Foguet, la directora i guionista Sílvia Ventayol, la directora Maria Ripoll (No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas) i l’actriu Emma Suárez (Julieta, La propera pell) debatran sobre l’aportació de la dona en la indústria visual i la seva contribució en la transformació social. Seguidament seran la periodista d’El País Tatiana López i la realitzadora menorquina Anna Petrus que ens parlaran del rol de la dona en l’àmbit de la tecnologia i continguts. Finalment, seran els homes que parlaran sobre com veuen el paper de la dona en el cinema. Serà una xerrada a càrrec del productor audiovisual Paco Poch, del fundador de Filmin Jaume Ripoll i del director Toni Bestard.