El Curtmetratge i la seva importància en el panorama cinematogràfico actual

el cortometraje

El Curtmetratge i la seva importància en el panorama cinematogràfico actual

Josep Coll ens porta la seva visió del curtmetratge

Timecode

Gràcies a la col·laboració inestimable de Josep Coll, que ha escrit sobre la salut del Curtmetrage a l’actualitat,  volem començar una sèrie de posts dedicats a aquest format protagonista del Festival de Cinema de Menorca

El curtmetratge és un format audiovisual minoritari. D’això no n’hi ha cap dubte. L’espectador no està acostumat a veure sovint curtmetratges o ja de per si els rebutja. Aquest any, amb la nominació de Timecode de Juanjo Giménez Peña als Oscar sembla que ha agafat una mica més d’importància en el nostre país, però d’aquí a uns mesos la cosa tornarà a anar a la baixa. Per què? Perquè el curtmetratge és un format poc conegut i minoritari. El gran públic va a les sales de cinema a veure a pel·lícules. De fet, en els cinemes no passen gairebé mai curtmetratges a no ser que siguin curtmetratges d’animació destinats a un públic infantil abans de la projecció d’alguna pel·lícula també animada. Va ser el cas del passat estiu, quan per exemple, abans de Finding Dory es passava el curtmetratge Piper, que va guanyar el premi al millor curtmetratge animat en la passada edició dels Oscar.

El curtmetratge és un format invisible i ha quedat en un segon pla respecte als llargmetratges i documentals. Podem arribar a dir que el curtmetratge és un format maltractat, però tot i així té molt talent. I és que en moltes ocasions podem veure una obra de quinze minuts de molta més qualitat que un llargmetratge de dues hores.

 El format del curtmetratge queda relegat únicament en els festivals de cinema. És en aquests festivals on el curtmetratge és el principal protagonisme i deixa en un lloc més secundari als llargmetratges. És per això que des del  Festival de Cinema de Menorca creiem en el curtmetratge i li volem donar tot el protagonisme que es mereix.

 D’acord, no hi ha dubte que el que tira més al gran públic són els llargmetratges de directors coneguts. Però amb què creieu que van començar a fer projectes aquests directors? Amb curtmetratges molt senzills i, a partir d’aquí, de mica en mica van anar creixent.

És el cas, per exemple, de Juan Antonio Bayona. Conegut avui dia com un dels millors directors del panorama nacional, amb pel·lícules com Lo imposible (2012) o Un monstruo viene a verme (2016). I ara ja dirigint una superproducció a nivell mundial com Jurassic World 2 prevista pel 2018. Bayona també va començar amb curtmetratges molt senzills, com per exemple, Mis vacaciones de l’any 1999 quan encara era alumne de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). És molt curiós com en aquest curtmetratge hi podem veure com a protagonista un nen amb unes característiques molt semblants a Connor, el protagonista d’Un monstruo viene a verme. Bé, de fet no és tat curiós, ja que a un director sempre li agrada jugar amb personatges amb una personalitat semblant.

És per això que des del Festival de Cinema de Menorca apostem pel curtmetratge com al format principal al llarg de la setmana de projeccions. Per aquest motiu hem obert dues convocatòries perquè qui vulgui pugui presentar els seus projectes: Illes en Curt i Balears en Curt. A nosaltres ens creiem amb els curtmetratges i ens agraden molt. T’hi apuntes?

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca